📣 Com modifica el mercat laboral la perspectiva de gènere? Taula rodona 6 de març. 12h-13h30. DinàmiG

Facebooktwitterlinkedinmail

Amb motiu del 8 de març, aquest 2020 hem escollit la perspectiva de gènere per analitzar el mercat laboral. Per aborda-ho de manera transversal i amb l’objectiu de visibilitzar la situaciĂł de desigualtat i vulnerabilitat a la qual estan exposades les dones en el mercat laboral, es va organitzar una xerrada el divendres 6 de març amb la presència dels col·lectius que porten anys treballant per modificar aquesta situaciĂł i tambĂ© amb l’objectiu d’evitar reduir les dones nomĂ©s al paper de vĂ­ctimes i poder mostrar tota la feina que s’estĂ  duent a terme.

El binomi dona-mercat laboral, és un binomi molt analitzat en les darreres dècades i de fet el dia 8 de març s’ha associat durant molts anys al Dia Internacional de la Dona Treballadora, en aquesta ocasió però, s’ha optat per analitzar el mercat de treball des de la perspectiva de gènere anant més enllà de la informació que ens aporten les dades crues (taxa d’atur, contractació, etc) i analitzant l’esforç que han estat fent durant anys el moviment feminista, els sindicats, els grups d’empresàries i les associacions han contribuït a l’evolució del mercat laboral. Un altre aspecte clau destacat d’aquesta és la voluntat d’implicar a tota la societat i amb la voluntat també d’implicar a tota la societat (homes i dones) en aquest camí com a aspecte imprescindible per continuar avançant.

Alguns aspectes importants que s’han destacat de tot aquest treball col·lectiu van des del guany en drets laborals de les dones, la millora de les condicions laborals de les dones i el paper d’aquest col·lectiu en àmbits com la innovació i la sostenibilitat i en l’economia verda i circular, una economia que canvia la forma en què s’ha entès fins ara la producció i la distribució per fer front a l’emergència climàtica i als reptes socials, cultural i econòmics del s. XXI.

Ara bé, s’ha remarcat també que tots aquests guanys s’han fet gràcies a estudiar i fer visibles les desigualtats i la vulnerabilitat que pateixen les dones en el mercat laboral. Una vulnerabilitat deguda a la discriminació de la dona en el mercat de treball i que agreuja la condició de persones desafavorides: menor remuneració salarial, major rotació laboral, major durada de temps d’atur i major risc de pobresa. En aquest sentit s’ha recordat també que les persones més desafavorides són també les més vulnerables i ho són en múltiples termes: econòmics, socials, culturals i ambientals entre altres.

Per tal de reforçar l’anàlisi d’aquesta transversalitat, s’ha escollit com a marc de referència els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). Els ODS formen part de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un acord internacional adoptat per les Nacions Unides el setembre de 2015 i on a dia d’avui ja hi ha més de 200 països d’arreu del món adherits.
Aquesta Agenda la formen 17 ODS que sota el lema “no deixar ningú enrere” aborden des de la lluita contra la pobresa fins a la cura del planeta i la reducció de les desigualtats. Són 17 objectius d’aplicació universal i la seva importància rau en el fet que ens ajuden a fer una mirada holística als nostres projectes, en aquest cas el mercat laboral. Són 17 ODS integrals i indivisibles, que ens faciliten la interacció en diferents àmbits i ens representen a través de 5 dimensions: Persones, Planeta, Prosperitat, Pau i Aliances amb l’Objectiu que aquest marc ens ajudi a anar cap una societat inclusiva, resilient i que redueixi les desigualtats.

En aquesta ocasió, els ODS que millor ens han servit per enriquir el debat i poder treballar millor la perspectiva de gènere han estat: l’ODS 5 (Igualtat de gènere, com a principi general de dret ), l’ODS 8 (Treball decent i creixement econòmic. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom), l’ODS 10 (Reduir la desigualtat en i entre els països i potenciar i promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, independentment de llur edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió, situació econòmica o altra condició o garantir la igualtat d’oportunitats entre persones)

L’ODS 13 (Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes) ha estat també un dels ODS que ha completat l’anàlisi, en aquest cas a través de la lectura de l’afectació del canvi climàtic en el mercat laboral bàsicament en dues direccions:

Per una banda, la destrucciĂł de llocs de treball, en aquest sentit s’han destacat dades de Nacions Unides que ens indiquen que el canvi climĂ tic pot fer disminuir un 6% l’economia dels ciutadans de l’estat espanyol si no s’actua per minimitzar-lo i incideix en el fet que el canvi climĂ tic afecta a tota la poblaciĂł però que sĂłn les persones mĂ©s pobres i les mĂ©s vulnerables, les que han de lluitar contra les pitjors conseqüències (accĂ©s als recursos, producciĂł, risc d’habitatge….). L’Agència internacional del Treball (OIT) tambĂ© indica que l’augment de l’estrĂ©s tèrmic pot reduir les hores de treball efectives en un 2,2% i empitjorar les condicions de treball de determinats sectors. Entre els sectors mĂ©s afectats, a banda de l’agricultura, s’hi troben aquells serveis que es desenvolupen a l’exterior, com la recollida de residus, les emergències o el turisme.

L’altra direcció en la que apunta la OIT, és la creació de nous llocs de treball. De fet la OIT xifra en 24 M de nous llocs de treball que es poden crear d’avui al 2030 i relacionats amb l’economia i sobretot el sector de l’energia. En aquest punt és important destacar el paper de la dona en les noves economies verda i circular i la seva vinculació amb moviments com l’ecofeminisme. S’ha destacat també la importància de la formació en aquest sentit i de treballar de manera inclusiva les noves professions, evitant masculinitzar noves professions de futur com la comunicació ambiental, professionals en turisme sostenible, ecodisseny o energia verda.

Volem agrair especialment a les persones que ens han acompanyat en aquesta xerrada i que ens han obert un debat interessant que ha de perdurar més enllà de dies assenyalats com el 8 de març:

Belén López, professora i delegada sindical. Responsable de socioeconomia i sercretaria de les dones de CCOO de les comarques gironines que ens ha parlat de com la perspectiva de gènere i el fet de posar nom a les limitacions ens ajuda a identificar les situacions de discriminació (sostre de vidra, escletxa salarial, terra enganxós).

Núria Rocadembosch, psicòloga i tècnica d’igualtat del sindicat UGT de les comarques gironines i que ens ha explicat la importància d’aplicar correctament els plans d’igualtat i seguir els protocols contra l’assetjament sexual a la feina per tal d’evitar desigualtats i violència masclista en l’àmbit laboral.

Aisata Gumaneh, presidenta de l’Associació Yagauru i activista de Sagoe que ens ha fet una aproximació cap a les persones migrades i l’àmbit laboral i més concretament en el cas de les dones i les diferències intergeneracionals.

I finalment, Iolanda Suescun, economista i professora associada a les Universitats: Pompeu Fabra, Politècnica de Catalunya i la UOC. Emprenedora i consultora amb visiĂł de gènere i sòcia fundadora de l’AssociaciĂł Athena, que ens ha parlat de la seva experiència com a emprenedora però tambĂ© com a dona que ajuda a emprendre a travĂ©s de l’AssociaciĂł Athena i ens ha exposat quins sĂłn els reptes als que han de front les dones emprenedores en comparaciĂł amb els seus homòlegs emprendors masculins.